A les pàgines centrals, de color rosa, de "La Vanguàrdia" d'avui, a la secció VIVIR, hi ha un article, sobre la conferència de "l'estat de la ciutat", compareixença pública que fa l'alcalde de Barcelona al Col·legi de Periodistes cada any, per revisar la situació de la politica municipal.
Al final de l'article, a la pàgina 3 de la separata VIVIR de color rosa, parla de nosaltres:
Segons sembla, els periodistes li van preguntar pels establiments emblemàtics al torn de preguntes final.
El que va contestar, creiem, no li semblarà suficient ni raonable als ciutadans, que son els que jutjen, com a nosaltres no ens ho sembla.
Pretén protegir l'aspecte exterior sense protegir l'activitat, no s'entén bé per quina raó.
L'Ajuntament té competències, i eines legals i normatives, per protegir l'aspecte, i les té també per forçar la continuïtat de l 'activitat, de la mateixa manera que les tenen els ajuntaments italians o francesos, posem per cas.
Es dificil entendre per quina raó vol fer el primer i no el segon.
Això, a més, en una compareixença on es planteja que l'Ajuntament multarà als bancs amb pisos buits (molt bé, diem amb molts ciutadans), una mida que tots sospitem que no es fàcil al nostre ordenament i tradicions jurìdiques.
Hem proposat, acompanyant un informe d'un professional del dret que es molt detallat, un seguit de mides que són una via per fer quelcom que és la voluntat dels ciutadans:
Els ciutadans volen la continuïtat dels establiments històrics, i nosaltres (que som qui més perdrà) hi hem reflexionat molt, i pensem que hem trobat una manera raonable de fer-ho, i aportem exemples internacionals.
El que suggerim es només completar el que ja es vé fent fa anys.
De què serveix fer un llibre (dos llibres), i posar una placa a la porta que diu "Establiment Emblemàtic", si això no comporta cap protecció?.
Es tracta només d'aixecar acta de defunció? Perque ja en portem molts de desapareguts amb placa!.
Es dona, a més, la circumstància sorprenent de que l'alcalde Trias ho té fàcil en aquesta qüestiö.
No té majoría, però en això tots el altres partits hi estàn d'acord.
En que cal salvar els establiments antics hi està tothom d'acord, però resulta que es CiU que no hi veu clar.
Potser aquests locals no son prou moderns, globals o minimalistes?.
De fet, els periodistes s'hi han abocat (i ho han fet de motu propio). Els darrers articles, com l'editorial d'ahir de l'ara, ho tenen clar:
No només no hi ha contradicció entre comerç tradicional i atractiu internacional, sino que podrìa passar que, si la ciutat perd el seu caràcter, ens despertem un día descobrint que hem matat la gallina dels ous d'or, i que, ni el turisme internacional, ni las franquicies de luxe, li veuen el què a una ciutat idèntica a qualsevol altre ciutat cosmopolita.
Es curiós.
Precissament és CiU que no hi creu en les botigues històriques, mira.
CiU que tothom haguès dit que tenia als botiguers com a nucli (dur) de la seva base sociològica. Potser no necessiten els nostres vots.
O potser només esdevé un cau d'ineptes i s'enfonsarà
El que hem proposat, i el senyor Blasi no entén perquè ell (segurament, sembla) creu en els outlets, les franquicies, i la modernitat més o menys llampant i engominada (que no creiem estigui en contradicció amb el comerç tradicional), es tenir una mínima protecció que faciliti la negociació amb la propietat i mantenir lloguers accesibles.
Què significa?
Si la propietat sap que un determinat local (i l'activitat que s'hi fa) ha estat declarat protegit, o catalogat, o clasificat, (que es, de fet, anar directe al nucli de la qüestió d'interés públic), no es que no et pugui fer fora, ni que es vegi obligada a prorrogar el mateix lloguer com fins ara, però tindrà interès en negociar, en trobar un punt mig d'equilibri, que no serà el que teníem, ni l'expulsió directe i absurda amb desaparició de patrimoni
